Jo mai mai

Havia arribat a Madrid no feia massa temps. Recordo que aquella setmana tenia molta -molta- feina i que començava a enyorar-me. Em vaig posar els auriculars buscant una mica de pau.

Una veu que no reconeixia va començar a parlar-me de sopars d’amics i d’amor. Parlava de gent que jo no coneixia, i tot i així els sentia aprop. Jo mai mai. I van començar a venir-me al cap les nits a la platja jugant, sense saber ben bé què dir. I dels sopars sense llum on hi veiem. I de les trucades que m’hauria agradat fer.

Començava a reconèixer la veu, era en Joan Dausà. Encara ara em sorprèn.
Vaig dissenyar aquest pòster que em va acompanyar a la oficina tota aquella època.

Vaig aprofitar una de les escapades a Barcelona per assistir a un dels seus concerts i vaig descobrir que en Joan creix quan té gent davant. L’energia era especial. Semblava una sobretaula d’estiu. Coneguts que decideixen treure la guitarra i allargar el dinar. Va ser perfecte.
Anys més tard la vida ens va creuar, un bon moment per donar-li les gràcies per tot el què la seva veu ha acompanyat.

Però arribava la festa final. Al Palau de la música, on anys enrere m’havia graduat. La festa, com ja havia fet amb la graduació, la vaig viure amb una de les persones més importants de la meva vida: me germana. I vam plorar. Molt. Però també vam riure i no vam poder evitar posar-nos de peu i ballar. Mesos més tard, la Irina em deia que aviat podria tenir el record a les meves mans. Que en Jordi, en Josep i tota la gent d’iGràfic els estaven ajudant a fer-ho possible. Amics. Aquest sí. Gent amb qui fa anys que comparteixo experiències, formant part d’un projecte tan bonic. Quina il.lusió i quin orgull.

Que no s’acabi mai, nois.

  1. matallo

    Acabe de re-llegir el post amb la mateixa emoció. En Joan té aquesta màgia, que fa que tornem als llocs de la memòria on ens trovem a casa.

    Recorde quan vivint a Barcelona, una noia em va passar una cançó (ai, aquell temps quan ens passavem cintes) que havia escoltat a un programa de ràdio -de fet me l’acave de posar de fons-. Aquell cantant efectivament parlava de gent que no coneixiem, però també parlava de nosaltres. Vaig passar tota la setmana escoltant una i altra vegada la cançó que apareixia al video presentació del Jo mai mai https://www.youtube.com/watch?v=lvUeoz0j6Bo

    I vaig anar a la presentació del disc a l’Fnac. I vaig conèixer la veu que em sonava d’haver dit «Està clar que tinc poders, però en la meva puta contra». «Hi ha molt de Xavi Masdéu en aquest disc» em va dir Joan, però si m’he de quedar amb una de les coses que ens vam intercanviar és «tant si la Judit l’estima com si no, ha estat un plaer haver-te conegut».

    Responder

Leave your comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *